Una imatge val més que mil paraules? Depèn de la imatge, està clar. El que sí que és segur és que una imatge pot ajudar a entendre les paraules que acompanya o fins i tot canviar-ne la interpretació que en fa un lector. A vegades només fa falta una fotografia per entendre el significat de tot un article, i potser aquesta fotografia farà que comprenguem el significat de frases massa complicades.
En el món del periodisme, si es decideix acompanyar un text amb una imatge, escollir-la és tan important com escollir cada paraula del text. Hi ha fotografies que editorialitzen, que ens fan entendre quina és la posició del mitjà o del periodista sobre un tema concret; hi ha fotografies que emocionen, que fan que el lector s’interessi pel tema; i hi ha fotografies que expliquen una situació, que només fa falta mirar-les per saber què ens dirà l’article.
Trobem molts exemples de la importància de la imatge en el món periodístic. Sense anar més lluny, en el tractament de la votació sobre la sobirania de Catalunya respecte el dret a fer una consulta sobre l’autodeterminació, les fotografies que han escollit diaris amb punts de vista oposats parlen per si mateixes. El diari ABC ha publicat en el seu article “Mas asegura que los catalanes <<ya no se fían del gobierno español>>” una fotografia del President amb cara de preocupació i on apareix de fons Oriol Junqueras, també amb expressió seriosa. Mentrestant, el diari editat a Catalunya El Punt Avui publica una imatge completament oposada en la notícia “El Parlament aprova la declaració de sobirania“, on es veuen els líders de CiU, ERC i ICV-EUiA clarament contents i satisfets.
Es tracta clarament de dos casos en els quals es fan servir les imatges com a element editorialitzador, expressen les diferents opinions dels mitjans en els quals les trobem. Però també es pot fer un ús més neutral de les fotografies. En el cobriment de la mateixa notícia, el diari El País aposta per una galeria d’imatges sobre el tema sota el títol “Los focos del Parlament“. D’aquesta manera, el lector ppot contextualitzar i entendre la notícia sense que el mitjà tingui la necessitat de posicionar-se. Trobem doncs imatges de totes les cares i les posicions possibles de la notícia.
Els mitjans saben molt bé la força que tenen les fotografies i l’aprofiten constantment en cadascuna de les seves publicacions. Els lectors cada vegada llegeixen menys els textos, i en aquest context en el qual informar-se s’ha convertit en sinònim de fer una ullada ràpida a les pàgines web dels mitjans, les imatges esdevenen un element clau per informar.
Fotografies de guerra, de polítics donant-se la mà, d’óssos polars nedant entre icebergs desfets, d’incendis, nens africans morts de gana i la desforestació de l’Amazones. El fotoperiodisme s’ha convertit en un element d’informació més en el dia a dia dels lectors de mitjans, i cada vegada aquest element agafa més i més força. I és que a vegades, una imatge val més que mil paraules.
Cèlia Muns
El món per escrit 