I al final tothom hi està ficat. I al final no passa res.

Fèlix Millet, Luis Bárcenas, Oriol Pujol, Xavier Crespo, Manuel Bustos, Francisco Camps. I la llista podria continuar. Fa uns anys semblava difícil de posar aquestes persones en una mateixa frase, hauria estat complicat trobar el factor comú que els lligava. Però ara tothom sap quin és aquest factor comú: la corrupció. Alguns estan en el grup presumptament, d’altres ja ni tan sols es poden emparar en la presumpció.

Últimament la corrupció està a l’ordre del dia, pràcticament cada setmana se’n destapen nous casos i cada dia els principals diaris i informatius obren amb aquest tema. L’agenda setting del país es centra en comptes il·legals, paradisos fiscals, diner negre i sobres per sotamà.

El cas més escandalós -fins el moment- és el “cas Bárcenas”, que destapa els comptes il·legals del Partit Popular des de 1990 fins a 2008 -amb un buit sense dades de 1994 a 1996. Gairebé dues dècades de noms i xifres en una llibreta secreta de l’ex-tresorer del partit que imputen als principals dirigents del partit que, malgrat l’escàndol, està al capdavant del país. La importància de l’assumpte creix exponencialment amb el fet que l’actual president espanyol, Mariano Rajoy, apareix fins a deu ocasions en la llibreta de Bárcenas, on es descobreix que fins l’any 2008 aquest havia cobrat fins a 320 mil euros de manera il·legal.

Tot aquest assumpte ha estat destapat principalment pel diari ‘El País’, que ha pogut accedir a tots aquests documents i els ha posat immediatament a la completa disposició dels lectors. Fins i tot han creat un sistema perquè des de la seva pàgina web es puguin filtrar els comptes segons els noms, les xifres i el període que hi apareixen. Un exemple doncs de bon periodisme i de transparència en aquest mitjà.

Tan o més sorprenent que el destapament d’aquests documents és la reacció del Partit Popular: la negació absoluta. Els dirigents que apareixen a la llibreta de l’ex-tresorer del partit han negat la seva participació en qualsevol cas que impliqui corrupció. Mariano Rajoy ha declarat en més d’una ocasió que mai ha rebut diner il·legal, dient fins i tot que si hagués continuat en el sector privat hauria guanyat més diners que exercint de president del govern. Tot i així el líder popular s’ha delatat amb algunes paraules o fets, com per exemple no acceptar preguntes dels periodistes en una roda de premsa a la qual ni tan sols hi era present físicament o declarar que “El que s’ha dit sobre mi i els meus companys no és cert. Excepte algunes coses.

Però amb tot, el més sorprenent (per dir-ho d’alguna manera) no és que la corrupció estigui present a les cúpules de pràcticament tots els partits i institucions del país sinó el fet que amb prou feines s’investigui policialment sobre aquests casos, que les persones que han cobrat il·legalment -i si són diners públics el greuge es fa més gran- puguin anar a esquiar tranquil·lament. Segurament amb la consciència molt tranquil·la. Fèlix Millet, Luis Bárcenas, Oriol Pujol, Xavier Crespo, Manuel Bustos, Francisco Camps. Tots continuen en llibertat. D’alguns fins i tot sembla que ens n’haguem oblidat, alguns ja ni tan sols apareixen als mitjans. Però això sí, a una mare a l’atur que roba 150 euros per donar menjar als seus fills cal posar-la a la presó immediatament.

Cèlia Muns

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s