El món en dos bàndols per 25.000 quilòmetres quadrats

El problema Israel – Palestina ha anat més enllà de la zona dels conflictes armats des dels seus inicis, fa més de 70 anys. Quan al 1948 es va decidir crear l’Estat d’Israel sobre el territori de Palestina -quedant aquesta fragmentada- els Estats Units d’Amèrica van ser els grans defensors de la resolució. La primera potència mundial es va convertir des d’aquell moment en el gran recolzament del país jueu. Però no tothom opina el mateix.

El passat 29 de novembre la ONU va acceptar a Palestina com a Estat observador. No podran votar, però els palestins tindran veu per opinar. 138 països a favor, 41 abstencions. Nou vots en contra. D’entre els quals un d’especialment significatiu: Estats Units deixava clar el seu recolzament a l’estat jueu. Però al contrari del que sol passar, el món no va seguir la corrent al gegant americà. Pràcticament tota Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud van donar suport als palestins.

Imatge

Europa però no es va mullar tant. Dues de les grans potències del continent, entre d’altres, van optar per l’abstenció: Alemanya i el Gran Bretanya. Tot i així hi va haver vots a favor com els d’Espanya, França o Dinamarca, i entre abstencions i vots positius només hi va haver un estat europeu que va seguir el camí nord-americà: la República Txeca.

El que va passar en aquestes votacions no és només rellavant pel conjunt palestí, ni tan sols pel món àrab, sinó que demostra el que cada dia és més evident: els Estats Units perden força. El món s’atreveix a portar-los la contrària. Ja no programen l’agenda mundial, ja no controlen el que passa. El gegant americà es fa petit mentre que d’altres països com la Xina o Brasil comencen a fer-se prou grans com per competir-hi.

Imatge

Si el conflicte entre jueus i palestins és -i sempre ha set- tan important per tot el món, és precisament pel suport incondicional que EUA ha donat des de la creació d’Israel a aquest estat. Cada dia la premsa parla del problema d’aquesta zona, cada dia ens n’arriben noves imatges. Hem vist els refugiats palestins, bombardejos a Jerusalem, tancs a la franja de Gaza, els assentaments jueus a Cisjordània. I ho ha vist tot el món. I ara tot plegat està agafant una nova dimensió: Estats Units perd força per donar-ne a les potències emergents, i cal veure com es posicionaran aquestes davant l’enfrontament. Mentrestant el món àrab es fa fort, cada dia guanya més rellevància internacional i no és cap secret que la lluita dels palestins és la lluita de tot el poble àrab. Sempre havia semblat que Palestina estava sentenciada perquè Estats Units l’havia condemnat, però ara això ja no està tan clar.

Cèlia Muns

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s